Mario Gallego del San Lorenzo Argentí al Vallbona

L’entrenador, de 58 anys, va ser director d’esports durant dues dècades del San Lorenzo d’Almagro

«El Vallbona és un gegant adormit». Ho diu Mario Gallego, nou entrenador des d’aquesta temporada de l’absolut femení del vòlei i coordinador. L’argentí, de 58 anys, ha arribat al Vallbona Decoexsa a l’estiu i ha convertit el conjunt femení en la revelació de la Primera Divisió perquè, després de cinc jornades, colidera el grup B amb el Sant Quirze, empatats amb 14 punts. 

Gallego va deixar al gener el seu càrrec de director d’esports d’un dels clubs amb més renom de l’Argentina, el Club Atlético San Lorenzo de Almagro. Des de feia dues dècades, el responsable esportiu compaginava la direcció amb la tasca d’entrenador del vòlei femení, i va arribar a ser campió de lligues territorials, lligues nacionals i la Superlliga de Sud-amèrica. «Va haver-hi un canvi de presidència i no ens vam posar d’acord. La nova directiva volia bolcar-se més en el futbol, vam tenir punts de vista diferents i jo vaig marxar després de dues dècades», assenyala Gallego.

Director d’esports

El San Lorenzo de Almagro és un club poliesportiu, més enllà del futbol. «Jo feia de director de tots els esports, excepte del futbol, que estava més professionalitzat. Així que jo dirigia el vòlei, el tenis, la boxa, la natació, la gimnàstica, l’handbol, el bàsquet, l’hoquei, l’atletisme… Quan hi vaig arribar hi havia uns 380 esportistes i quan vaig marxar n’hi havia més de 7.500, entre totes les seccions», remarca Gallego, satisfet de la feina feta durant dues dècades al club argentí.

Mario Gallego va tenir ofertes de diferents clubs de l’Argentina, d’Espanya i de diferents seleccions nacionals, però es va decantar pel CE Vallbona, on fa d’entrenador el seu fill, Alejo Gallego. «Quan vaig parlar amb el meu fill de la possibilitat de venir a Espanya, ell es va bolcar per intentar ser al Vallbona i, després de parlar amb el president del club, Joan Carles Marin, em vaig decidir», assegura Mario Gallego, qui remarca la feina que es fa al club granollerí fa des de fa anys: «té una gran afició i la ciutat pot ser un referent en el vòlei femení, com ho és amb l’handbol masculí. Només falta que ens ho creiem, ho tenim tot per aconseguir-ho», conclou el tècnic.

Aspiració màxima

L’aspiració de Mario Gallego amb el Vallbona Decoexsa és màxima aquesta temporada. «És un repte que em motiva, un club amb un potencial enorme, que crec que pot ser un club número 1 en vòlei femení», diu. Ara per ara, en cinc jornades a la Primera Divisió, el Vallbona manté el pols amb el Sant Quirze i tots dos són líders. Tot i que l’objectiu del Vallbona és la permanència, la banqueta no descarta lluitar per continar en la part alta del grup B.